Pla Cerdà
El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona aplicat l’any 1860. Es basava en organitzar la ciutat en carrers amples i espais verds; Ildefons Cerdà va ser qui va dissenyar aquest sistema. Va dissenyar sobre el plànol una quadrícula on hi apareixien carrers paral·lels i d’altres perpendiculars a aquests, creant així les illes ortogonals tant conegudes a Barcelona. També va afegir grans avingudes i amples carrers que creuaven en diagonal i xamfrans, que facilitaven la circulació dels vehicles.
Pel que fa als espais verds, van incorporar arbres a la majoria de carrers i jardins a cada illa de cases, però també un gran parc d’entre quatre i vuit illes d’extensió a cada barri de la ciutat.
La idea de Cerdà era evitar l’amuntegament de cases de la ciutat vella i per això va crear carrers amples espaiosos per tal de més comoditat. Per tant, va haver d’imaginar-se l’existència de l’automòbil.
La creació de l’eixample va fer que Barcelona fos una ciutat ordenada i elegant.
Característiques / Avantatges
-
Barcelona es va convertir en una ciutat més moderna i dinàmica, d’aquesta manera atrau molt més turisme.
-
Augmenta la seguretat degut a l’augment de serveis per a la població.
-
La circulació és més fluida gràcies a l’ordre de les illes i els xamfrans.
-
El comerç va incrementar degut a l’augment de població.
-
La mà d’obra per fer l’eixample va provocar molts llocs de treball.
-
Es van crear noves infraestructures i edificis, com escoles, hospitals, residències...
