BIOGRAFIA DE L'AUTOR
Lluís Domènech i Montaner va néixer al carrer Avinyó de Barcelona el 21 de desembre de 1850 i va morir el 27 de desembre de 1923. Va ser un dels més importants protagonistes del Modernisme Català i diverses de les seves obres han estat reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Fill de l'editor Pere Domènech i de Maria Montaner, va estudiar ciències, física, matemàtiques i arquitectura, i es va llicenciar al 1873.
En acabar la carrera va poder viatjar per Europa per conèixer les noves tendències arquitectòniques. Al seu retorn a Barcelona, es va incorporar com a professor a l'Escola d'Arquitectura, de la qual va passar a ser director al 1900, i on va poder formar deixebles com Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí ...
Domènech i Montaner també va destacar com a dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Va col·laborar amb les principals publicacions catalanes del moment com La Renaixença, La Veu de Catalunya, i va fundar la revista “El Poble Català”. Va publicar gran quantitat de llibres i d'articles, i va col·laborar amb diverses editorials. A través de l'empresa familiar, l'editorial Montaner i Simón, va iniciar i va dirigir la Història General de l'Art, continuada després per Josep Puig i Cadafalch.
Al 1904, com a membre del Centre Excursionista de Catalunya, va fer una expedició als Pirineus per visitar les antigues esglésies d'aquells llocs, d'on va preparar el material sobre l'art romànic per als seus estudis i les seves classes.
No podem oblidar el seu vessant polític, sent un dels impulsors del catalanisme polític i fundador de la Lliga Regionalista, que va ser la primera força política de Catalunya. Es va iniciar al 1870 al món de la política compromesa amb el catalanisme. Va presidir l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document on es posaven les bases per a l'autogovern de Catalunya. Va arribar a ser diputat de les Corts Espanyoles al 1901. Per desacords amb Cambó (polític conservador), es va separar de la Lliga Regionalista al 1904 i es va ser distanciant de la política per centrar-se en la recerca i la història.
Es va casar amb María Roure i Carnestoltes, nascuda a Canet de Mar, i van tenir 8 fills.