EXPLICACIÓ
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser dissenyat per l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, que en el seu temps va ser un dels màxims representants del modernisme català. El Palau es va construir entre els anys 1905 i 1908 i va ser remodelat del 1982 al 1989. Consta de totes les arts aplicades: l’escultura, el mosaic, el vitrall i la forja (que consisteix en donar forma als metalls).
Per construir aquest gran edifici, també van participar altres artistes especialitzats en disciplines: Lluís Brú (mosaïcista), Josep Orriols i Modest Sunyol (ceramistes), i Rigalt i Granell (feien els vitralls). Altres escultors com Miquel Blay i Dídac Massana també van formar part de la construcció del Palau de la Música.
Aquest gran edifici va ser encarregat per l’Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva veu. Va ser finançat per industrials i financers catalans, que eren grans amants de la música. L’any 1997 la UNESCO va declarar el Palau de la Música com a Patrimoni Comú de la Humanitat. L’auditori va ser destinat a concerts de música coral i orquestra instrumental. Actualment continua complint totes aquestes funcions; es representen obres de música clàssica i també de música moderna.
La vida del Palau de la Música ha patit alguns canvis, ja que la dictadura de Primo de Rivera i la dura postguerra van afectar al Palau. El seu nom es va castellanitzar i els esdeveniments que s’hi produïen eren Espanyols i també incloïen política.
Al 1960, s’havia aconseguit l’autorització per interpretar “El cant de la Senyera” al Palau amb motiu de celebració del centenari de Joan Maragall, però va coincidir amb una visita de Franco a Catalunya i degut a això es va prohibir la interpretació de la cançó. El poble català es va reivindicar cantant aquest himne al Palau, i això va provocar diverses detencions, d’entre les quals la del futur president de la generalitat Jordi Pujol. Fins 7 anys més tard no es va poder interpretar “El cant de la Senyera” legalment.
ESTRUCTURA DE L'EDIFICI
FAÇANA
ALÇADA: 41 m.
Nº DE PLANTES: 3 plantes
SUPERFÍCIE
- Restaurada: 6237 m2
- Nova: 2664 m2
CAPACITAT DE L'AUDITORI: 2049 places
CANVIS:
Abans hi havia una petita església a la part est de l'auditori, però es va retirar i actualment es pot veure tota la part dreta del Palau. La façana s'ha covert amb una paret de vidre per a protegir-la del pas del temps i de les pluges.
FAÇANA DEL CARRER SANT PERE MÉS ALT
És la façana principal del Palau. És una doble façana ja que Domènech i Montaner va fer una façana interior que evoca al pati i al convent del costat; però no es veia, ja que hi havia l’església de Sant Francesc de Paula, però tot i així la va decorar amb forjats, capitells i vitralls, amb el mateix maó vermell i dibuixos fets amb ceràmica i trencadís per facilitar l’entrada de llum natural. A la Façana principal hi destaquen les columnes del porxo, recobertes amb mosaics que reprodueixen temes florals i acabades amb grans capitells i tres bustos de música: Joan Sebastià Bach, Ludwig van Beethoven i Palestina. En aquesta façana se situa l’entrada principal al Palau.
Està formada per una doble porxada coberta en volta, que abans donava accés als carruatges.
La façana està dividida en dos nivells:
1. Consta de un balcó que ocupa tota la façana, amb columnes bastant decorades. També trobem un porxo de 14 columnes, les quals suporten pilars dobles que sostenen els arcs apuntats
2. Hi ha tres balcons semicirculars, i podem observar un mosaic de Lluís Bru i una cúpula policromada limita l’espai superior.
FAÇANA DEL CARRER AMADEU VIVES
Esta dividida en tres parts principals que corresponen:
- A la zona de recepció i circulació: És com un ressò de façana principal, i es mantenen en ella els fanals sobre voladissos, però en lloc de mosaics hi ha una galeria de cristalls.
- Sala de concerts: És totalment oberta amb cinc grans finestres, cadascuna d’elles està dividida en tres parts, verticals i tres horitzontals, que corresponen als tres pisos.
- La part posterior de l’escenari: massís dominant.
XAMFRÀ
El xamfrà és l’element més emfatitzat, perquè situa la Cançó Popular: és un conjunt escultòric de Miquel Blay, que representa:
- Un Sant Jordi coronat.
- L’ al·legoria a la música; composta de dues parts: mostra la llar a través de figures femenines i infants, i també el món del treball, representat per un operari, un pagès i un pescador.
I a sobre del grup escultòric hi ha un escut amb la senyera.
Les entrades es venien en unes taquilles que hi havien a l'interior de les columnes principals de la façana. Això no és un problema ja que el pes l'agunanten les parts exteriors de les columnes.
Sota aquest conjunt hi ha la que durant molts anys va ser la porta principal, amb tres arcades que s’obren una al carrer Amadeu Vives i dues a Sant Pere més Alt. Les taquilles originals se situen a l’interior de les columnes que suporten les arcades. La façana és feta amb maó vermell decorat amb alguns elements escultòrics i amb dibuixos fets amb ceràmica i trencadís.
INTERIOR
MATERIALS
Els materials utilitzats per a la construcció d’aquest edifici són molt variats: pedra, maons, vidre, ceràmica, terrissa artística, ferro i fusta. La combinació de tots aquest elements crea una variació de colors i d’estils destacable.
ELEMENTS DE SUPORT I COBERTURA
Els murs són de tancament, és a dir, no sostenen res, ja que molts d’ells són vitralls. El pes s’aguanta sobre grans pilars de maó a la planta baixa i sobre columnes al primer i segon pis. Trobem arcs gòtics (apuntats) i en alguns llocs com l’amfiteatre està cobert per un volta de revoltons (petites voltes entre biga i biga). Trobem moltes parts de l’interior recobertes de mosaics, vitralls, pintures i escultures pròpies del modernisme.
PLANTES
El palau consta de tres plantes:
Planta baixa:
La planta baixa antigament era un vestíbul ampli on els burgesos deixaven antigament els carruatges. S’ha reformat l’espai i actualment hi ha un bar, un petit vestíbul que dona a una gran escala que porta al primer pis i la sala d’assaig. Al vestíbul hi trobem fanals i columnes amb relleus de plantes, instruments i notes musicals.
Primera planta:
Està ocupada per l’auditori, la sala de descans i el replà.
L’auditori consta de l’escenari - que té forma ovalada -, la platea -que és on el públic seu -, i l’amfiteatre – que està situat a la part alta on hi ha un balcó amb més seients -. L’auditori és la sala de concerts que està construïda amb pilars recoberts de ceràmica vidriada y capitells florals. El sostre és de maons, bigues de ferro i hi ha una gran làmpada-claraboia de vidres multicolors. Les decoracions de la sala són dissenys de Pau Gargalla i representen obres de Wagner. A les parets hi ha diverses escultures modernistes que representen la música culta i estan recobertes de vitralls de colors que fan que l'auditori sigui una sala molt il·luminada. També hi podem apreciar escuts amb la senyera i la creu de Sant Jordi i, al fons de l'escenari, un gran orgue. L’espai entre l’escenari queda delimitat per unes escultres que s’aixequen fins als sostre. La de la dreta representa la música culta: Beethoven, i l’altra representa la cultura catalana: Anselm Clavé.
Segona planta:
Dona a l’amfiteatre i a una altra sala de descans. També està decorada amb vitralls de colors i pintures i escultures modernistes.
